Aquest blog vol ser un complement del programa de radio CARRACA ROCK.Un programa que gira al voltant del Rock & Roll i les seves variants (Punk, Blues, Heavy, Melòdic, Simfònic...) Repassa la història d’aquest gènere, escolta el rock que es cuina a tot el món i també treu la pols als vells vinils. En definitiva, “la banda sonora de la meva, la teva o les vostres vides”
S'emet a la Veu de de Sant Joan al 107.4 de la FM.
Els dissabtes i els dimecres de 20.00 a 21.00.

Per escoltar el programa

Apartir d'avui per sentir el programa carraca rock de la veu de Sant Joan . Feu clik al seguent enllaç:

diumenge, 31 d’octubre de 2010

Mano a mano con Emiliano


Dons si aquí estem al locutori amb el primer programa mano a mano con Emiliano.
Es un espai nou dins el carraca rock d'aquest any on compto amb la participaciò de l'Emy un carnicer molt catxondo i gran amant de la mùsica.

dilluns, 18 d’octubre de 2010

Musics de la B.S.O Granujas a todo ritmo

-John Belushi - Jake Blues, veu
-Donen Aykroyd - Elwood Blues, 2 ª veu i harmònica
-Steve Cropper - guitarra (Stax, Otis Redding, MGS, "Rock & Roll" de John Lennon)
-Matt "Guitar" Murphy - guitarra (Otis Rush, Koko Taylor, Memphis Slim, James Cotton)
-Donald "Duck" Dunn - baix (Stax, MGS, Otis Redding, Neil Young, Tony Joe White)
-Paul Shaffer - teclats (Late show band de David Letterman, Saturday Night Live Band, Beach Boys)
-Steve Jordan - bateria (Keith Richards, Bruce Springsteen, Fabulous Thunderbirds)
-Tom Malone - trombó, trompeta, saxo baríton (Frank Zappa, The Band, Blood, Sweat & Tears, Willy Deville, Lou Reed)
-Lou Marini - saxos (Woody Herman, Frank Zappa, Blood, Sweat & Tears, Steely Dan)
-Alan Rubin - trompeta (Duke Ellington, Stanley Clarke, Herbie Mann)
-Tom Scott - saxo tenor i alt (George Harrison, Toto, Steely Dan, Barbra Streisand, Frank Sinatra, Blue Oyster Cult, Grateful Dead, Ringo Starr, Ray Charles, REM)
-Murphy Dunne - teclat (Ray Charles, The Conception Corporation)
-Willie Hall - bateria. Substitut d'Al Jackson en els MGS, quan aquest va morir assassinat. Bateria del disc de Issac Hayes "Shaft", en el qual es va crear l'anomenat "Soul simfònic")
Estrelles convidades: Aretha Franklin, James Brown, Cab Calloway, Ray Charles, John Lee Hooker (la seva intervenció no apareix en el disc).
Un altre músics que col.laboren:
Bill Payne - teclat (Little Feat)
Hiram Bullock - guitarra
Elliot Randall - guitarra

The Blues Brothers

The Blues Brothers

The Blues Brothers és un número còmic musical creat per John Belushi i Dan Aykroyd, per al programa de televisió Saturday Night Live, en què John va treballar durant el període 1975-1979. Al principi el grup que els acompanyava era el del programa, però van reunir una banda estable per al seu primer disc.
"La nostra idea era retre homenatge a la música negra nord-americana"
Donen Aykroyd
Tom Malone, a qui es pot veure bufant el trombó a la pel.lícula "The Last Waltz" de Martin Scorsese, (que és el comiat filmada d'un altre dels grans grups de la música nord-americana, The Band), i que era part de la banda, els va recordar que podien comptar amb Steve Cropper a la guitarra i Donald "Duck" Dunn al baix. Tots dos van ser membres del grup instrumental dels 60's: Booker T. & The M.G.'s, banda estable del segell Stax.
En una de les seves primeres actuacions es van fer acompanyar del grup Roomfull Of Blues. També van fer jams amb Albert Collins i Carey Bell, a més de veure a diversos grups, entre ells el de Robert Cray, per a la posada en escena de la banda. Després de la mort de Belushi, la banda va passar a ser dirigida per Steve Cropper, amb cantants com Eddie Floyd o Rob Paparozzi.

divendres, 8 d’octubre de 2010

CURIOSITATS DE LED ZEPPELIN

"Stairway to Heaven" és una cançó del grup de rock britànic Led Zeppelin, composta pel guitarrista Jimmy Page i el cantant Robert Plant i inclosa en el quart treball d'estudi de la banda, Led Zeppelin IV. Està considerada per molts com un dels punts culminants de la història del rock. És una de les cançons més sol·licitades en les emissores de radi dels EE. UU., encara que no s'ha publicat mai ensingle. L'enorme èxit de la cançó i la negativa de la banda a editar aquesta cançó en single ha pogut contribuir al fet que Led Zeppelin IV sigui un dels discos més venuts de la història. No està enterament clar si el títol de la cançó està inspirat en el títol d'una pel·lícula. En les famoses revistes Guitar World i Rolling Stone, el sol de guitarra en La menor creat per Jimmy Page per a aquesta cançó va ser triat com el millor de la història, tambien la marca d'instruments Gibson va col·locar aquest com el millor en la seva llista de "Els Millors 50 solos de la història".
Famosos enregistraments d'interpretacions d'aquesta cançó han tingut lloc en el Live Aid de 1985 i en el quarantè aniversari de Atlantic Records en 1988, i una versió instrumental en el concert de Crossroads juntament amb Eric Clapton i Jeff Beck entre altres músics.
És una cançó relativament poc versionada per altres intèrprets. No obstant això, una de les versions més destacades és realitzada perFrank Zappa, un versió reggae/ska continguda en el seu àlbum The Best Band You Never Heard in Your Life.
El periòdic novaiorquès New York Post va publicar al juliol de 2007 una llista amb les 100 millors versions de la història, en la qual destacava la versió que Dolly Parton va realitzar de "Stairway to Heaven" en el primer lloc, i la gravada pel duo mexicà Rodrigo i Gabrielaen el lloc 98.